Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
elevació
Música
Peça o fragment musical, generalment per a orgue, que s’interpretava o improvisava durant l’elevació de l’hòstia i el calze en la missa romana, en el moment de la consagració.
Diversos autors han escrit elevacions En les seves Fiori Musicali 1635, G Frescobaldi inclou una Toccata per l’Elevazione i, més modernament, autors com H Berlioz i M Reger també en compongueren
treset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en tres una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en dos.
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 3, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
part-song
Música
Peça vocal per a dues o més veus a cappella -o amb acompanyament molt poc significatiu-, generalment de forma i durada reduïdes i amb text secular, tot i que no sempre (A.
Sullivan 5 Sacred Partsongs , 1871 No hi ha ni un terme equivalent exacte en altres llengües ni una definició precisa, ja que pot incloure formes diverses Musicalment, els orígens de la part-song es remunten al principi del segle XVII L’aparició de grups corals per a homes sols al segle XVIII formalitzà la tradició de cantar música d’aquest tipus Al XIX, l’interès pel patrimoni musical del passat feu reviure el madrigal com a forma específica de la part-song La gran popularitat de les agrupacions corals i l’accés més fàcil i econòmic a la música impresa originaren…
nansa

Nansa
© Fototeca.cat
Pesca
Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, generalment acabada en vímets afuats, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.
Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada nanset , proveïda de tapadora, situada a la part superior del buc Les nanses poden ésser disposades en calament i permeten de pescar considerables quantitats de peix Les dimensions i la forma de les nanses varien segons la mena de peix a la qual són dedicades i segons la quantitat que n'han de contenir Hom sol anomenar les nanses segons el peix al qual són dedicades, com és ara boguera per a bogues, xuclera Menes de nanses 1, boguera 2, sipiera 3, xuclera 4, gambina 5, congrera 6, llagostera per a xucles, etc
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…
jocs electrònics
Electrònica i informàtica
Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.
Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia dames, escacs, bridge , etc, que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques , que acostumen a ésser installats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc combats diversos, lluites espacials, etc i els jocs de vídeo o videojocs , que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic tennis, futbol, pilota basca, tir, etc Els jocs d’estratègia es limiten a realitzar un…
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…
David Padrós i Montoriol
Música
Compositor, pedagog i pianista.
Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…
,
campana

Secció d’una campana
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…