Resultats de la cerca

Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-81 i Niça 1983…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris…

Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels…

Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI,…

S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director…

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de…

Estudià a la seva ciutat natal amb R Hol, MW Petri i A Averkamp Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Colònia i guanyà diversos premis de piano, composició i direcció orquestral El 1891 li fou concedida la direcció de l’Orquestra Municipal de Lucerna Quatre anys més tard dirigí l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, amb la qual treballà durant quasi cinquanta anys A partir del 1897 dirigí cada any la Passió segons sant Mateu , amb el cor Toonkunst d’Amsterdam També dirigí a Frankfurt 1907-20 i a Nova York, on entre el 1921 i el 1929 estigué al capdavant de…

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit…

S’inicià musicalment amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig 1877-80, on estudià orgue amb G Albrecht, entre altres coses Entre el 1882 i el 1890 fou professor titular del Conservatori de Música d’Hamburg, i del 1903 al 1908 en fou el director El 1904 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, càrrec que ocupà fins el 1908 El 1905 començà la seva carrera com a director als Estats Units A partir d’aquell mateix any fou convidat regularment per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Nova York i en 1908-12 fou director titular de l’…