Resultats de la cerca

Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat governador de Castell-…

El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells…

Algunes de les substàncies tòxiques contingudes en el fum del tabac travessen les parets dels alvèols pulmonars, passen a l’interior dels capillars sanguinis pulmonars i des d’aquí, a través de la circulació sanguínia es difonen per tot l’aparell cardiovascular Les estructures d’aquest aparell sofreixen directament els efectes d’aquestes substàncies i, com a conseqüència, es desenvolupen trastorns causants de greus malalties Nombrosos estudis han establert clarament que el tabac és un dels principals factors determinants d’algunes de les malalties cardiovasculars cròniques més comunes,…

Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de…

Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…

Les universitats a Europa Al despertar econòmic, polític i social europeu arran dels segles XI i XII va seguir un renaixement cultural que tingué les seves manifestacions en les escoles urbanes, ja fossin municipals i/o majoritàriament episcopals Aquestes escoles substituïren en gran part els antics centres monàstics alt-medievals, a la vegada que van ser les cèllules originàries de les primeres universitats al segle XIII Això succeí quan les agrupacions de mestres i estudiants — Universitas magistrorum et scholarum — aconseguiren un grau respectable d’autonomia envers els…

El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador regular força escàs, però segurament…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…

El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen…

El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el …