Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Miquel Meler i Muntané
Educació
Eclesiàstic i pedagog, especialitzat en pedagogia terapèutica.
Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la…
Pierre Fournier

Pierre Fournier
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista francès.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…
,
Anna Pagans i Gruartmoner
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde…
Emanuele Severino
Filosofia
Filòsof italià.
Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué…
Beth Escudé i Gallés
Teatre
Directora i dramaturga.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita…
,
germanisme
Lingüística i sociolingüística
Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.
Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots…
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó…
sonia

Corbes d’igual sonia (I, intensitat, en decibels; f, freqüència, en hertz; s, sensació sonora, en fons)
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…
ritu
Religió
Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i…