Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de Missioneres de la Immaculada Concepció, fundada a Mataró l’any 1850 per Alfonsa Cavin i Millot i el bisbe de Barcelona Domènec Costa i Borràs, per a l’assistència i l’educació de noies.
Tenen cases a Mataró, Vilassar de Dalt, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Agramunt i Sant Hilari Sacalm, i la congregació s’ha estès per Espanya, Itàlia, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
Terra baixa. 1903
El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
L’auca del senyor Esteve
Literatura catalana
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.
Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant arquetípic de la petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar, que havia fundat el seu avi el 1830 L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer personatge, amb la seva…
,
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
Centre Borja
Historiografia catalana
Entitat jesuïta radicada a Sant Cugat del Vallès, fundada el 1974 i formada per la unió de l’Institut de Teologia Fonamental, l’Institut Científic Interdisciplinari (ICI) i l’Institut Borja de Bioètica, més la Biblioteca Borja.
Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i ciència En l’àmbit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina