Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
Avantguardes fora del món
Gósol Vers el Cubisme Gósol és un poble del Berguedà situat entre les serres del Prepirineu El seu terme municipal limita amb la comarca de l’Alt Urgell Gósol està envoltat de muntanyes molt altes ja que el terme que ocupa queda limitat per serres, el poble mateix és a 1423 metres d’altitud És encara un lloc molt rural i un important centre ramader, més que no pas agrícola, a causa de la seva excessiva altitud A l’estiu esdevé un lloc d’estiueig en plena muntanya Hi destaquen els edificis de l’actual església parroquial, de l’any 1892, ja que la més antiga es troba en ruïnes, i també la Casa…
Jaciment arqueològic de la plaça de Sant Salvador (Balaguer)
Art romànic
Situació L’església de Sant Salvador, alçada segurament damunt la mesquita d’Avimoni, pocs anys abans del seu enderroc el 1936 Arxiu MCNB La plaça de Sant Salvador és situada dins del nucli antic de Balaguer, a la riba dreta del Segre JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG176287 Història La documentació llatina ens ha permès de conèixer un personatge important de la ciutat de Balaguer en època islàmica Avimoni, terratinent i propietari d’una mesquita —i molt probablement vinculat amb la classe governant del segle XI—, que està íntimament lligat amb la història de l’església de Sant…
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…
Sant Bartomeu de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci,…
Les grafidals
Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina