Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
la Bisbal d’Empordà
la Bisbal d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà, a la zona de contacte de la plana empordanesa amb els contraforts septentrionals de les Gavarres, que afecten la meitat sud del terme.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…
El comtat d’Urgell
Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…
Santa Maria de Panissars (el Pertús)
Situació Vista aèria de les importants ruïnes d’aquest antic priorat, a l’inici de les excavacions, ja fa alguns anys A baix, les ruïnes vistes des del sector oriental ECSA - Jamin Les ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars es troben al coll de Panissars, per on passava l’antiga via romana, que perdurà en època medieval Es drecen damunt les restes d’un monument romà que ha estat excavat i identificat com els “trofeus de Pompeu” Fou erigit pel general Gneu Pompeu el 71 aC per commemorar la fi de la guerra sertoriana, en el límit entre la Gàllia i la Hispània, a l’indret dit Summum…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
Sant Pere d’Ullastret
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…
L’art romànic al Camp de Tarragona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’organització del territori i les característiques de les fortificacions i fins i tot dels pobles al Camp de Tarragona hem de tenir ben present dos aspectes Un d’ells és la importància de la ciutat de Tarragona, en certa manera símbol del passat romà tanmateix, aquesta importància varià molt al llarg de l’edat mitjana, des del final del món romà fins a l’època gòtica L’altre aspecte, tan notable o més, és el fet que aquest espai, força…
L’art romànic al Barcelonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…
El comerç: de la Mediterrània a l’Atlàntic
És un lloc comú de la història econòmica afirmar que amb el descobriment d’Amèrica es va produir un desplaçament de l’activitat comercial des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic El fet és cert en línies generals i a llarg termini, però ja l’historiador francès Fernand Braudel va demostrar que la Mediterrània continuava sent una mar econòmicament activa durant el regnat de Felip II Un cop feta aquesta consideració, però, s’ha de reconèixer que el comerç dels Països Catalans va perdre durant la major part dels segles XVI i XVII l’empenta que l’havia caracteritzat, i que cedí posicions davant…