Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Andrea Fuentes i Fache
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
S’inicià al Club Natació Kallipolis i, a tretze anys, passà a la Residència Blume a les ordres de Bet Fernández El 1999 ingressà al CAR de Sant Cugat i debutà amb la selecció espanyola, sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés Fou campiona del món júnior 2001 en duo amb la seva germana Tina Des d’aleshores ha format part de l’equip absolut que ha pujat al podi en totes les competicions internacionals L’any 2008 substituí Paola Tirados com a companya de Gemma Mengual en el duo, i el 2010 la substituí en el solo i formà parella amb Ona Carbonell en el duo Disputà els Jocs Olímpics…
,
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…
Santa Eulària d’Arròs (Vielha)
Art romànic
Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a la riba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica Pica baptismal conservada a l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan Calc de la…
La fam
Literatura catalana
Obra de teatre de Joan Oliver estrenada i publicada l’any 1938.
Desenvolupament enciclopèdic Tracta el tema de la revolució social i de les conseqüències que comporta aquest procés a nivell humà, sense estalviar identificacions directes amb el context contemporani de la guerra i dels anys immediatament anteriors Dividida en sis episodis que són sis etapes del canvi polític, l’obra comença mostrant la situació social prèvia mitjançant les opinions de↑ Samsó , un home de carrer de caràcter primari, comparades amb les de la seva contrafigura Nel, paradigma del marxista ortodox i cap d’una organització política, i amb les de la seva muller Lupa, els quals a…
Ball robat
Literatura catalana
Obra de teatre de Joan Oliver, publicada l’any 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja la crisi en les relacions afectives de tres matrimonis d’extracció burgesa a la Barcelona de la dècada del 1950 Els personatges, tres parelles d’amics que fa deu anys que són casats Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol, protagonitzen tres dobles triangles sentimentals que els acaben aparellant en cadena Mercè-Oleguer, Cugat-Núria, Eulàlia-Oriol Davant del fracàs de les respectives vides conjugals, cada personatge encarna un estat anímic diferent —la lucidesa, la solitud, el carpe diem , el desencís, la desesperació o la mala consciència—, i, a través…
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel …
Castell de Vacarisses
Art romànic
El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…
Lluís Montanyà i Angelet

Lluís Montanyà i Angelet
Literatura catalana
Escriptor i crític.
Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el …
,
Cripta de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Sarcòfag Cara frontal de l’anomenat “sarcòfag de sant Ramon”, amb la representació de l’Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l’Epifania ECSA - L Carabasa A la cripta que hi ha sota l’absis central de l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, trobem l’emplaçament d’un sarcòfag ornat amb relleus esculpits a tres de les cares de la caixa És conegut com a sarcòfag de sant Ramon, corresponent a Ramon Guillem que va ser bisbe de Roda entre el 1104 i l’any de la seva mort, el 1126 La caixa pròpiament fa 46 x 165 x 60 cm la llosa que la cobreix fa 13 x 175 x 67 cm El cos del sarcòfag té com a…
Santa Maria d’Orellà
Art romànic
Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina