Resultats de la cerca

Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera , fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la…

Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les…

Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges…

Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila…

Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma  de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de…

És situada a uns 40 km de la costa de la part continental de l’estat És dividida en dues regions Nord 574 km 2 , 163 000 h est 1994 i capital a Wete 9 034 h el 1978 i Sud 332 km 2 , 151 000 h est 1994 i capital a Chake Chake 47 759 h 1978 Presenta un relleu ondulat que no ultrapassa els 100 m d’altitud i té una costa molt retallada El clima és càlid i humit, amb una temperatura mitjana anual de 26°C i unes precipitacions de prop dels 1 500 mm anuals Juntament amb Zanzíbar és un dels primers productors mundials del clau d’espècia Produeix també una gran quantitat de cocos

La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits

Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més…

La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional…

El clima és temperat càlid, amb una pluviositat d’uns 1 000 mm anuals És el port més gran d’Austràlia al llarg d’un riu 16 km d’installacions portuàries que exporta els productes agrícoles i miners del seu hinterland i on hi ha concentrada una gran part de la indústria del Queensland L’àrea suburbana enclou les poblacions d’Ipswich i Redcliffe És un nus de comunicacions carretera, port, ferrocarril, aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Queensland, fundada el 1909 La ciutat deu l’origen a una colònia penitenciària que el governador de Nova Galles del…