Resultats de la cerca

La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…

Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…

Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a…

Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…

Imponent aspecte de l’església, una ambiciosa construcció començada a mitjan segle XIV sota el patrocini dels comtes d’Urgell ECSA - GSerra L’església parroquial de Santa Maria, dita la Major , presideix la ciutat de Balaguer des del capdamunt del barranc de la Botera, conegut a l’edat mitjana amb el nom de torrent de Gerundella o Gironella L’església es va construir en un antic barri de la ciutat que els contemporanis anomenaven, senzillament, barri del Pla Durant el període andalusí la ciutat incloïa, a més, els barris d’Almatà i del Torrent És probable que a l’indret on…

Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…

El bell campanar vuitavat del Pi, símbol de la vitalitat de la vida urbana i parroquial en època del gòtic ECSA - FBedmar Després d’haver estudiat en el volum Arquitectura I i en els capítols precedents del present volum l’arquitectura catedralícia i les grans esglésies de tres naus, ens centrarem seguidament en l’estudi arquitectònic de les esglésies parroquials i altres temples seculars de nau única construïdes durant els segles XIV i XV, és a dir, durant la fase de plenitud i desenvolupament de l’estil gòtic L’adopció d’aquesta divisió segons el rang dels edificis religiosos amb vista a l’…

Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…

La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…

Situació i presentació El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant, des de les coves d’en Castells extrem més septentrional del terme, una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou 552 m, el de Penyaflor, el de Farrúbio 792 m i la tossa de la Reina 1113 m, fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de…