Resultats de la cerca

Doctor per la Universitat de Cambridge 1965, de la qual és membre permanent de l’equip científic del Laboratori de Biologia Molecular des del 1969, en codirigí el Departament de Biologia Cellular 1984-86 Pertany a l’Organització Europea de Biologia Molecular 1976, a la Royal Society 1983 i a la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències 2000 Considerat una autoritat en l’àmbit de la biologia del desenvolupament, les seves investigacions sobre l’evolució genètica de la mosca Drosophila melanogaster han permès avançar en l’estudi del genoma humà i les malalties de base genètica D’entre els seus…

La seva carrera musical s’inicià a Itàlia, on fou responsable del magisteri de la capella de la catedral d’Orvieto des del 1555 L’any 1561 era a Venècia preparant la publicació del seu libre Liber psalmorum ad vesperas El mateix any fou comissionat pel cardenal Otto von Waldburg, bisbe d’Augsburg, per a l’edició del volum de Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu Venècia, 1562, que havien de ser cantades durant la celebració del concili de Trento La vinculació amb aquest dignatari eclesiàstic es mantingué durant una bona part de la seva vida, primer com a director de la…

De jove tocà en grups de swing de l’àrea de Boston i, a la meitat dels anys quaranta, després de pertànyer a l’orquestra de Luis Russell, començà a treballar a Nova York, sobretot amb Lester Young i Charlie Parker Als anys cinquanta formà part del trio de Sarah Vaughan, i també actuà i enregistrà amb els millors músics de l’època, com ara Bud Powell, Thelonious Monk i Phineas Newborn Els anys seixanta creà el seu propi conjunt i enregistrà l’àlbum Out of the Afternoon 1962 També collaborà amb John Coltrane i Chick Corea, entre molts altres Mantingué un alt nivell creatiu durant tota la seva…

Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz,  Pas…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…

Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president 1946-53 del Futbol Club Barcelona ,  Agustí Montal i Galobart , continuà l’empresa familiar Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras  com a vicepresident 1968-69, i a la retirada d’aquest fou elegit president 1969 i 1973, càrrec que ocupà fins el 1977 Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el…

Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…

El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà,  Must We Mean What We Say A Book of Essays  1969, adopta la perspectiva de la filosofia…

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…

Malgrat els escàndols i les polèmiques dels darrers anys, el país es va mantenir com a referent financer El 2016 va continuar marcat per l’obertura econòmica i financera del país, favorable a les grans empreses, i pels baixos tipus impositius al capital Amb un sistema bancari que diposa d’actius en un volum aproximadament equivalent a 16 vegades el PIB, Luxemburg va esdevenir la segona indústria de fons d’inversió més important al món, amb capacitat per a abastar l’obertura de comptes de capital i un entorn favorable a les empreses multinacionals Tot i que el sector bancari…