Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Foment de les Arts Decoratives
Arts decoratives
Nom del Foment de les Arts i el Disseny, des de la seva fundació (1903) fins el 2006.
El nou paper de les arts decoratives
Arribats els anys seixanta, introduïts el disseny industrial i el món de l’ interiorisme , terme nou que començà a popularitzar-se a partir d’aquell moment, van caldre una sèrie de plataformes diferents de les existents fins aleshores per tal de difondre una nova manera de concebre un tipus d’objecte que fins llavors havia format part dels bells oficis, de les indústries artístiques o de les arts industrials, com es vulgui, mentre aquestes arts i la decoració prenien altres camins La situació era nova i, com tota novetat, provocava reflexions i tenia defensors i detractors, els…
Shigeru Ban

Shigeru Ban
© Universitat de Keio
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor…
Martirologi d’Ató (Ms. 129)
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms…
Pere Pi Parera

Pere Pi Parera
ARXIU P. PI
Motociclisme
Economia
Pilot de motocròs i empresari.
Debutà en una competició de motocròs amb Derbi, empresa on treballava Amb pocs anys guanyà unes 50 curses en la modalitat de gimcana, sempre pilotant una Derbi 98 L’any 1960 fitxà per Montesa, amb la qual aconseguí la majoria dels seus triomfs El 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat de 100 cc Pioner en les curses fora d’asfalt, disputà nombroses proves de motocròs i de trial En la primera modalitat, es proclamà campió d’Espanya de 125 cc 1961, 1963 i 250 cc 1961, 1962, 1965, 1966 Guanyà més de 25 proves arreu d’Europa i disputà diverses vegades el Mundial de motocròs fins que el…
Josep Piqué i Iserte

Josep Piqué i Iserte (1974)
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Bibliografia sobre l’estudi de les arts decoratives, les arts aplicades i les arts de l’objecte
La bibliografia que es presenta a continuació té una voluntat clarament historiogràfica, motiu pel qual recull una selecció de les publicacions més representatives dins l’evolució dels estudis de les arts decoratives, industrials o aplicades a Catalunya Mencionar els estudis publicats per cadascuna de les arts seria excessiu, atesa la quantitat de bibliografia específica que existeix Em remeto, doncs, als extensos reculls bibliogràfics que ofereixen els autors dels volums 10, 11, 12 i 13 d’aquesta mateixa collecció Ainaud, J Cerámica y vidrio , collecció Ars Hispaniae , vol X, Plus Ultra,…
Acte de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona
Al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona té lloc la cerimònia del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona, presidida per l’alcaldessa Ada Colau Entre els vint premiats hi ha Òscar Guayabero disseny, Carles Capdevila mitjans de comunicació, els Castellers del Poble Sec cultura popular i tradicional, Teresa Puig i Xavier Obradors ciències experimentals i tecnologia, Paul Preston projecció internacional de Barcelona i Pol López teatre En l’acte ha aixecat polèmica el poema de Dolors Miquel que la mateixa poetessa ha recitat, i que ha estat considerat ofensiu per determinats sectors El…
ciutat industrial
Urbanisme
Ciutat originada per la indústria, que hi és la funció predominant ( nucli industrial
).
Entre els factors determinants d’aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat i la facilitat de reclutar mà d’obra barata Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d’obra exterior Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de transformació La primera formulació…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina