Resultats de la cerca

Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor

Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus és l’espècie més freqüent Al gènere…

Hem vist com els briòfits prefereixen els ambients on la humitat es manté sense massa discontinuïtats durant el període favorable per al creixement Les exigències de cada espècie són, però, molt variables, no solament pel que fa a les necessitats d’humitat, sinó en relació amb la reacció pH del medi, illuminació, temperatura, durada del període favorable, etc Hi ha força espècies de briòfits, sovint comunes, que són eurioiques, és a dir, adaptades a un ample ventall de condicions ecològiques D’altres són, però, més estenoiques, i apareixen lligades a condicions ecològiques més…

El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El…

S'anomena artificial si hom la fa arbitràriament, en funció d’un objectiu particular, i natural , si és feta segons uns trets comuns científicament descoberts per exemple, la classificació de les plantes feta pel botànic, o la que hom fa assenyalant les espècies compreses en el gènere, les subespècies en les espècies, etc Fonemes consonàntics ©

En general es tracta d’espècies que tingueren una gran expansió durant les glaciacions quaternàries i que després han hagut de retrocedir devers el nord i devers els cims de les altes muntanyes, mentre la terra baixa de les latituds mitjanes d’Euràsia i de l’Amèrica del Nord era ocupada per espècies més meridionals

Comprèn les espècies Mdavidianus , que pot arribar a fer 1 m de longitud total i que és pròpia de la Xina i del Tibet, i Mjaponicus , anomenada salamandra gegant del Japó , que habita només a l’illa de Honshū i que pot atènyer els 160 cm de llargària Ambdues espècies són típiques de zones muntanyoses

Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores

Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó

Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica