Resultats de la cerca

Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…

És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…

El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…

El 6 de novembre de 1971, el capellà de la parròquia de Sant Medir, de Barcelona, doctor Vidal Aunós, el metge Francesc Vila-Abadal i l’advocat Agustí de Semir van anar a visitar el capellà de l’església de Sant Agustí, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, mossèn Josep Maria Juncà, per demanar-li permís per a fer una reunió a la seva parròquia Mossèn Juncà va acceptar immediatament i, a més a més, va advertir l’arquebisbe de Barcelona del que succeiria L’endemà, diumenge 7 de novembre, al voltant d’unes tres-centes persones es van acostar cautelosament a la parròquia i hi van entrar amb el…

Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

L’any va arrencar amb quatre terratrèmols de 5,5 graus a l’escala de Richter a la zona dels Apenins, coincidint alhora amb unes fortíssimes nevades que van deixar incomunicades diverses poblacions d’aquesta regió Un dels episodis més greus es va viure en un hotel de muntanya a la població de Farindola, on el terratrèmol va provocar una allau que va sepultar l’hotel 29 persones van perdre la vida i 11 persones van poder ser rescatades amb vida al cap de 2 dies També en el primer semestre de l’any, el drama humanitari entre les aigües de Líbia i Itàlia va romandre i va continuar creixent Entre…

És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…

L’Estat és l’actor principal del sistema polític mundial Ho és des de la seva emergència institucional durant el Renaixement europeu, en el marc d’un procés de mundialització que començà amb els grans descobriments geogràfics i ha continuat fins als nostres dies L’Estat, com a forma d’organització política, s’ha exportat progressivament des d’Europa i s’ha implantat amb la sola excepció de l’Antàrtida a escala mundial La guerra va ser, i és encara, un instrument capital de les relacions entre els estats, però en el seu decurs aquestes relacions han vist aparèixer al seu entorn, i a la recerca…

Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…