Resultats de la cerca

Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre De nou a Mèxic…

Mineral que cristallitza en el sistema trigonal, en cristalls normalment romboèdrics o en masses de gra fi o gruixut La seva duresa és 4, i la densitat 3,96, però decreix a mesura que el ferro és substituït per magnesi, calci o manganès bivalent Presenta un esclat de vidre i un color groguenc o gris, i de vegades vermellós Els tons més foscs són deguts a l’oxidació parcial del ferro bivalent Hom pot distingir la siderita d’altres carbonats pel seu color i pel seu pes específic, i per la seva alteració, que la transforma en òxids de ferro La siderita és molt estesa i forma…

Al realisme gris de la vida quotidiana aportà l’alè romàntic dels grans esdeveniments històrics en la Polònia del s XVII, com en Ogniem i mieczem ‘A sang i foc’, 1883-84, Potop ‘El diluvi’, 1884-86 i Pan Wołodyjowski ‘Un heroi polonès’, 1887-88 Recollí les lluites medievals amb els ordes germànics en Krzyżacy ‘Cavallers teutons’, 1897-1900 i obtingué un èxit internacional amb Quo vadis 1894-96, situada en la Roma de Neró i que proclama el triomf de la ideologia cristiana sobre el materialisme decadent del món pagà Deixà també novelles psicològiques, com Bez dogmatu ‘Més enllà del…

Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…

El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i…

Caràcters microscòpics principals de les telosquistals ascs, paràfisis i espores, tractats primer amb KOH i després amb lugol A Fulgensia fulgens , amb espores unicellulars B Caloplaca inconnexa B’ fases de la maduració de les espores polardiblàstiques C Fuscidea austera, D Maronea constans Biopunt, a partir de fonts diverses Les telosquistals són líquens crustacis, foliacis o fruticulosos, amb apotecis sovint de color taronja, vermell o brunenc, amb la capa externa de la paret ascal gruixuda, amiloide I+ blau i la paret interna també amiloide, al tolus Les ascòspores són hialines,…

És notable pel fet d’ésser vivípara Les femelles dipositen les larves en la carn en descomposició, en cadàvers i en ferides És perillosa, car pot transmetre diverses malalties infeccioses És comuna als Països Catalans

La base de l’economia és l’agricultura Hi ha 356 ha conreades 253 de vinya, 55 d’arbres fruiters préssecs, albercocs i pomeres i 33 d’hortalisses L’obtenció de sorra i de grava per a la construcció és important Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles El poble 40 m alt és emplaçat a poca distància a l’esquerra del Tec L’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau, té la planta trilobulada a la capçalera És important el portal esculpit, de marbre blanc i gris, l’ornamentació del qual és semblant a la del palau abacial de Cuixà A la sagristia es…

La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La…

Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau  Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent…