Resultats de la cerca

Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…

Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…

Situació Restes de l’església, abans que fos enderrocada, situada prop de la masia de la Santa Creu JR González Les restes d’aquesta església es troben al costat nord de la carretera nova que va de Ponts a Folquer, a poca distància de la masia de la Santa Creu, en un vessant de muntanya entre Folquer i Palau Prop seu passava el camí que anava de Ponts i Gualter a la Conca de Dellà i hi havia una font Mapa 33-12290 Situació 31TCG461526 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer, el mas de la Santa Creu és a uns 3 km abans d’arribar a Folquer, prop d’un revolt marcat Les restes de l’…

Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…

Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…

Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…

Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…

L’execució del president de la Generalitat Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a mans d’un escamot de l’Exèrcit franquista, marca un abans i un després en la història contemporània de Catalunya La mort convertí Companys en un símbol de la lluita contra un règim dictatorial que pretenia dur a terme un genocidi cultural i nacional a Catalunya No és fàcil endinsar-se en la biografia i l’actuació de Lluís Companys Fou una persona que demostrà un amor indubtable envers Catalunya, però pel que fa a la ideologia política va evolucionar des del…

La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…

Situació Panoràmica del puig dit de Sant Cristòfol, on hi ha les restes d’aquest antic poblat ECSA-J Bolòs Aquest vilatge és situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, al cim d’un turó destacat conegut amb el nom de Sant Cristòfol, per l’existència en aquest indret d’una antiga església dedicada a aquest sant titular, de la qual avui resten escassos vestigis Mapa 34-14 361 Situació 31TCG539273 Per a arribar-hi des de Guissona, cal agafar la carretera L-310 en direcció a Concabella i prendre la desviació a mà dreta que porta a Sant Martí de la Morana Des d’aquest poble s’ha de seguir una…