L’execució del president de la Generalitat Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940 a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a mans d’un escamot de l’Exèrcit franquista, marca un abans i un després en la història contemporània de Catalunya. La mort convertí Companys en un símbol de la lluita contra un règim dictatorial que pretenia dur a terme un genocidi cultural i nacional a Catalunya.
No és fàcil endinsar-se en la biografia i l’actuació de Lluís Companys. Fou una persona que demostrà un amor indubtable envers Catalunya, però pel que fa a la ideologia política va evolucionar des del republicanisme reformista espanyol, en els seus inicis polítics, fins al catalanisme nacionalista, que abraçà en el decurs de la Guerra Civil i la dramàtica postguerra.
Companys es mogué sempre en ambients populars. A Barcelona, on es traslladà per a estudiar, entre obrers i menestrals. Però ja venia del món rural del seu Tarròs natal, a la comarca de l’Urgell —les terres dures i eixutes de la qual feia poc que s’havien convertit en una plana fèrtil gràcies al rec de l’aigua del canal d’Urgell—, on va viure en contacte amb la pagesia (la qual cosa ajuda a explicar la fidelitat extrema que sempre professà al món de la ruralia).
Els dos volums de l’obra biogràfica que el lector té a les mans abracen tota la vida i la trajectòria de Lluís Companys. El propòsit dels textos que componen l’obra és posar el resultat d’una recerca històrica rigorosa a l’abast d’un ampli públic lector. Aquest coneixerà els anys infantils passats al Tarròs, la dilatada època d’estudiant a Barcelona, la seva vocació periodística i el seu exercici en aquest camp, l’estrena en la vida política com a regidor per Barcelona, el període en què fou elegit diputat pel districte de Sabadell. El seu vessant com a professional de l’advocacia que, si bé durà poc per l’atracció que la política exercia en ell, fou important en la mesura que el dotà d’eines per a la seva carrera en la cosa pública. I, lògicament, tota la trajectòria política que el convertí en una figura cada cop més popular i que el dugué a la presidència de la Generalitat.
En tots dos volums, cada període de la seva vida és precedit per un estudi de la conjuntura política que vivia el país. El primer volum, que abraça fins a la proclamació de la Segona República, inclou extractes de textos periodístics del mateix Companys, dels quals destaca l’estil directe, clar i precís, radical i agosarat. Tant quan defensa les tesis del republicanisme com els interessos dels sectors obrers i populars —rurals i urbans—, mogut per un compromís que el dugué no solament a escriure sinó també a desplegar una incansable activitat per tot el país.
Les intermitents però contínues privacions de la llibertat —breus detencions i períodes més llargs d’empresonament— que Companys patí contribuïren a fer més difícil una vida familiar asprejada per altres motius. L’obra també s’apropa al Companys home que manifesta dubtes, que no sap com orientar la seva vida personal i professional.
A partir de la proclamació de la Segona República i de la restauració de la Generalitat, que coincideix amb l’inici del segon volum, la vida de Lluís Companys féu un gir de cent vuitanta graus, que el portà al primer terme en l’escena política del país. El seu esperit audaç el dugué a proclamar la República a Barcelona, desafiant la institució espanyola de la Monarquia borbònica, i acabà essent elegit president de la Generalitat de Catalunya, per majoria, després de la mort de Francesc Macià. Abans d’aquesta etapa de plenitud política, havia estat cap de la minoria republicana catalana al Congrés dels Diputats espanyol i havia viscut una etapa grisa com a ministre de Marina.
Home visceral i apassionat, intuïtiu en la política i en la vida, actuà sempre amb determini. En els encerts i en els errors. Companys ha estat tan admirat i fins venerat com demolidorament criticat.
S’ha optat per donar una visió acurada i detallada de l’etapa republicana, del 1931 al 1936, i s’ha posat un èmfasi especial en els fets de l’octubre del 1934 i en les eleccions del Front d’Esquerres al febrer del 1936. L’obra és volgudament analítica amb l’actuació i l’obra de govern de Companys durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), un període complex i atractiu, durant el qual es produïren els fets més sublims i els més abjectes. Una de les aportacions que s’hi fa recull la diversitat de valoracions que generaven, en l’àmbit internacional la seva gestió i ell mateix, com a persona. I una altra parla del segrest de Companys a mans dels nazis, ja esclatat el conflicte bèl·lic mundial, per lliurar-lo a la policia espanyola.
Lluís Companys, com a president de la Generalitat de Catalunya, sabia que l’execució de la seva condemna a mort seria un crim d’estat. Que la tortura i la humiliació que patí, com també el consell de guerra a què fou sotmès, eren un afront a tots els catalans. El seu testament polític, els documents que es conserven dels darrers dies de la seva vida són el testimoni fefaent d’una enteresa i un valor que dignifiquen tant la persona a la qual es refereixen com el poble que representava.
Lluís Companys, president de Catalunyahi> és una obra molt ambiciosa, en la qual han col·laborat els historiadors i els hispanistes més prestigiosos, que han analitzat el somni modernitzador i democràtic que va representar la Generalitat republicana, la Guerra Civil i la immediata postguerra que va sacsejar cors i sentiments i va desfermar les passions més nobles i les més baixes.
La mort de Companys i el ressò que va tenir en ser coneguda va fer descloure forçats silencis, va afluixar ferris controls i obligades censures. L’eco de la ignomínia assassina va ser molt superior a la voluntat dictatorial dels seus botxins de silenciar un home i un país. Immediatament després de ser afusellat, hom va dir que la seva figura s’aniria engrandint amb el temps. I ha estat així.
Lluís Companys, més de mig segle després de la seva mort, continua essent una figura que atrau estudiosos i historiadors de forma constant, i encara creixent. Hi ha un fet incontestable, arreu del país i en molts llocs del món: el president de Catalunya i màrtir Lluís Companys dóna nom a carrers, places, edificis i tota mena d’instal·lacions. És la denúncia de la barbàrie i alhora l’homenatge a un home i un país.