Resultats de la cerca

L’ escalfament és una part essencial de tota sessió d’entrenament, que cal realitzar a l’inici d’aquesta, immediatament després dels exercicis d’estirament Consisteix en l’execució d’una sèrie de moviments o d’exercicis la finalitat dels quals és incrementar la temperatura corporal, circumstància que facilita l’augment del metabolisme energètic muscular, i també adaptar progressivament el sistema cardiorespiratori per a fer possible un treball muscular més intens La fase d’escalfament ha de durar al voltant de 15 minuts L’escalfament comprèn dos tipus d’exercicis Primer cal…

La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la importància…

El perill més gran de les hemorràgies és que provoquin un xoc, la qual cosa només s’esdevé quan l’hemorràgia és greu Per tal d’evitar-lo, cal diagnosticar i tractar com més aviat millor les hemorràgies que ocasionen una pèrdua de sang abundant o persistent Les hemorràgies externes es diagnostiquen simplement observant la sortida de la sang Les hemorràgies internes poden passar desapercebudes durant molt de temps, fins que la sang és expulsada per algun conducte, en el cas que siguin exterioritzables, o bé fins que la persona afectada presenti símptomes de xoc Per aquest motiu, és convenient…

Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…

La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat, havaneres,…

En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla de simetria…

Es diferencia de la metàfora en el desenrotllament, més ampli i extens, que pot abraçar tota una obra, i en la seva finalitat, que no és inicialment estètica, sinó que amaga una intenció sovint didàctica o moral L’allegoria, abundant a totes les literatures primitives, constituí una de les fórmules freqüents als llibres de la Bíblia i a la tradició grega i llatina i, recollida pel cristianisme, desembocà a l’edat mitjana en un sistema coherent i tancat d’imatges i representacions —en són exemple el Roman de la Rose , les construccions allegòriques de Ramon Llull o la Divina Comèdia de Dant—…

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església veïna de Sant Joan la Cella,…

De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot…