Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
Simó Gómez i Polo
Pintura
Pintor.
Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus, Jo…
ballade
Música
Gènere poètic i musical cultivat especialment a França durant els segles XIII, XIV i XV.
El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període de l' ars nova…
Lars Gustafsson
Literatura sueca
Escriptor suec.
Estudià literatura, filosofia i sociologia a les universitats d’Uppsala i Oxford, i el 1961 es doctorà en filosofia Cap de redacció de la revista Bonniers Litterära Magasin 1962-72, posteriorment visqué a Alemanya Professor universitari des del 1979, ensenyà germanística a la Universitat de Texas 1983-2006 De retorn a Suècia, donà suport al Partit Pirata en les eleccions al Parlament Europeu del 2009, del qual posteriorment es desvinculà després de criticar Wikileaks 2010 La seva obra literària, iniciada el 1957 amb la novella Vägvila ‘Repòs en el camí’, adopta la forma de paràboles de…
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…
KRTU
Literatura catalana
Segon llibre de proses poètiques de J.V. Foix, publicat el 1932.
Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…
Lluís Frederic Picàbia
Literatura catalana
Protagonista de L’home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.
La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que…
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que va provocar…
L’organització religiosa del Conflent
Art romànic
Les parròquies i el deganat Mapa del deganat de Conflent, al segle XIII A Pladevall El Conflent ha estat sempre un dels tres grans territoris que han format la diòcesi d’Elna, juntament amb el Rosselló i el Vallespir Les tres comarques formaran els tres futurs grans ardiaconats de la diòcesi Fins entrat el segle IX no hi ha notícia d’esglésies ni vida religiosa per manca de documentació anterior El primer “document” que se sol citar per fer esment del Conflent és la delimitació de la falsa o falsificada delimitació de la diòcesi d’Elna continguda en la divisió del rei Vamba vers el 678 en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina