Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
menor
Música
Dit d’un dels modes de la música occidental que empra una escala diatònica els graus de la qual tenen distàncies entre ells diferents dels de l’escala major i que varien segons que sigui un mode menor natural, harmònic o bé melòdic.
En el cas del mode melòdic, varien també entre ells els intervals entre els graus de l’escala ascendent i els de la descendent
tritus
Música
Terme derivat del grec trítos ('tercer'), que s’utilitzava antigament per a designar el mode basat en la tercera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què se sostenia el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi , i el tritus plagalis , al sisè mode o mode hipolidi
regressió
Psicologia
Procés inconscient mitjançant el qual l’individu torna a una etapa anterior del seu desenvolupament, com a mitjà de defensa davant una frustració i com a recuperació d’un comportament i d’uns modes de satisfacció anteriors considerats millors per l’individu.
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
Els inicis del feminisme català
El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…
protus
Música
Derivat del grec prôtos, que vol dir ’primer', terme que antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la primera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El protus authenticus corresponia al primer mode, també anomenat dòric , i el protus plagalis , al segon mode o mode hipodòric
autèntic
Música
Adjectiu que s’aplica -en oposició a plagal- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de dominant precedeix el de tònica (cadència autèntica), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava immediatament superior a la seva nota finalis.
Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de tònica a tònica d’una melodia tonal
teoria de control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Branca de la teoria dels sistemes que tracta de la manera d’aconseguir el canvi de comportament d’un sistema per mitjà d’accions externes.
Constitueix un cos coherent de coneixements que fa de pont entre l’abstracció matemàtica i la realitat física i els principis del qual són aplicables a àmbits tan diversos com l’enginyeria, l’economia i la biologia Pot ésser subdividida en dues grans parts teoria clàssica i teoria moderna Dins la solució del problema del control, hom pot distingir diverses fases modelació o formulació matemàtica del sistema o planta que cal controlar, dels senyals que l’afecten entrades, sortides i pertorbacions, i de l’objectiu de control criteri de qualitat avaluació , o aplicació dels mètodes d’anàlisi per…