Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Física 2014
Física
Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
metafísica
Filosofia
Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs.
Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general , o ontologia, i metafísica especial , integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes sI dC foren collocats darrere els llibres dedicats als temes de física és a dir, de la natura μετà τà φνσικά Aquests catorze llibres contenen texts escrits en èpoques diferents, i potser per diferents autors, on es tracta de la saviesa d’una certa “filosofia primera” que ha de tenir per objecte “l’ens en…
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a La Piula
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran…
,
protus
Música
Derivat del grec prôtos, que vol dir ’primer', terme que antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la primera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El protus authenticus corresponia al primer mode, també anomenat dòric , i el protus plagalis , al segon mode o mode hipodòric
autèntic
Música
Adjectiu que s’aplica -en oposició a plagal- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de dominant precedeix el de tònica (cadència autèntica), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava immediatament superior a la seva nota finalis.
Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de tònica a tònica d’una melodia tonal
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
Els inicis del feminisme català
El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…
música francesa
Música
Música desenvolupada dins l’àmbit de la cultura francesa.
L’origen medieval de la música, a França, va lligat a la cultura clerical És als monestirs on s’elaboren els tipus musicals desconeguts anteriorment, que són, al principi, gèneres cantats Dos d’aquests tipus, el versus i la sequentia , serviren de base, en les abadies llemosines, per a la cançó dels trobadors etimològicament, autors de tropus occitans, imitats a França en el decurs del s XII amb l’escola dels trouvères Al s XIV, gràcies a Guillaume de Machault, la cançó profana francesa esdevingué polifònica, gènere que no parà de desenvolupar-se al nord de França i a Flandes fins al s XVI…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina