Resultats de la cerca
Es mostren 622 resultats
Federico Guzmán
Art
Artista plàstic andalús.
Inicià la seva activitat en el món de l’art com a pintor Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Sevilla Molt aviat, el seu interès pel treball de Marcel Duchamp el portà a decantar-se per una activitat més conceptual que interrelaciona l’àmbit privat amb el públic Les intervencions com Cápsula de Tiempo Córdoba Sevilla, 1992, La Isla del Copyright Bilbao, 1995 o CopiaCabana Guadiana, 1996, estan ideades i gestionades per collectius i obertes a collaboradors Des de la meitat dels anys noranta treballa en projectes site specific en diferents ciutats, que estan vinculats entre si i que es basen…
art noruec
Art
Art desenvolupat a Noruega.
Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…
Ramon Canet i Font
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80 i, si bé es…
Jean Renoir
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de…
Jaume Otero i Camps
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà Novament…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Pere Sanglada
Escultura
Escultor.
Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…
cavaller de Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, cavaller de Lamarck
© Fototeca.cat
Biologia
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, naturalista francès.
Per voluntat del seu pare, féu la carrera eclesiàstica, fins a 17 anys, en què, mort aquest, abandonà el seminari i ingressà a la milícia, on obtingué el grau d’oficial A conseqüència d’una malaltia, deixà l’exèrcit i es traslladà a París, on estudià medicina i història natural Fou deixeble de Bernard de Jussieu, i l’any 1778 publicà la seva obra Flore française, en què utilitzà per primera vegada una clau dicotòmica per a classificar les plantes El comte de Buffon, interessat pel seu treball, li confià la direcció d’una missió científica per l’Europa central per tal d’enriquir les…
Anaxímenes
Filosofia
Pensador de l’escola naturalista de Milet i l’últim representant conegut d’aquesta.
Segons Diògenes Laerci fou deixeble d’Anaximandre Com els altres pensadors de l’escola cercà un principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d’observacions empíriques que aquest principi era l’aire Del moviment infinit i incessant de l’aire havien de néixer totes les coses, humanes o divines, pel doble procés de condensació i rarefacció La progressiva condensació havia de produir els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina