Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
L'Espanya Industrial
Els set germans Muntadas d'Igualada Els sis socis constituents de Muntadas Germans La España Industrial 1847-1947 i les seves signatures El 1840 es constituí la societat Muntadas Germans Eren set igualadins reduïts aviat a sis per renúncia del germà gran, Pau El 1841 construïren una filatura de cotó al carrer de la Riereta de Barcelona Macià Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, era un paraire a la ciutat d’Igualada, al començament del segle XIX Un artesà de la llana que es convertirà al cotó, seguint l’exemple de dotzenes de compatriotes seus, en comprovar els avenços…
Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona

Interior de l’estadi del Reial Club Esportiu Espanyol a Cornellà de Llobregat
© RCD Espanyol
Futbol
Entitat esportiva fundada el 28 d’octubre de 1900.
Inicis Creat com a Sociedad Española de Football per Ángel Rodríguez Ruiz i els estudiants de medicina Octavi Aballí Aballí i Lluís Roca Navarra, el primer president fou el mateix Rodríguez L’equip, a diferència d’altres de l’època, no tenia cap estranger Disputà els primers partits en un camp situat a Can Grassot, prop de la Sagrada Família, i també a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella Debutà el 25 de novembre de 1900 en un partit amistós contra l’Hispània Athletic Club El 1901 passà a anomenar-se Club Espanyol de Foot-Ball i disputà el primer torneig oficial, la Copa Macaya L’any…
,
Arquitectura 2012
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Es va inaugurar la remodelació del Museu d'Art Parrish, a Long Island, duta a terme pels suïssos Herzog i De Meuron © Matthu Placek La frenètica activitat constructiva a la Xina fa que aquest país sigui un dels epicentres mundials de l’arquitectura recent Al parc de Shenyang, el més gran de Pequín, es va inaugurar el centre de comunicacions Phoenix, dissenyat per l’estudi local BIAD Ufo com una gran estructura d’acer i vidre amb dues torres que acullen oficines, restaurants i botigues Al districte de Dong-cheng de la mateixa ciutat, Zaha Hadid i Patrick Schumacher es van…
Les estratègies productives
Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…
Obituari 2009
Relació de personatges que han traspassat l’any 2009 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Luis Aguilé Buenos Aires, 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d’octubre de 2009 Cantant argentí Vassili Aksionov Kazan, 20 d’agost de 1932 - Moscou, 6 de juliol de 2009 Escriptor rus Ramon Alberdi Azkoitia, Guipúscoa, 1930 - Barcelona, 29 de maig de 2009 Nom amb el qual és conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi Raúl Alfonsín Chascomús, Buenos Aires, 13 de març de 1926 - Buenos Aires, 1 d’abril de 2009 Polític…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…