Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Dona i poder
L’accés de les dones a les esferes del poder polític, tant als nivells més alts del poder executiu com a les cambres legislatives, és encara limitat en la majoria dels països, ja que només ocupen el 14% dels escons parlamentaris, tot i que aquesta xifra representa un progrés amb relació a dècades anteriors Aquesta desigualtat s’ha volgut esmenar, en alguns països i per determinats partits polítics, amb discutibles propostes de llistes electorals paritàries o de discriminació positiva La presència de les dones en les cambres legislatives va des del 40% al 0% Entre els països amb més…
Tètol cuanegre
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Xatrac comú
El xatrac comú Sterna hirundo és fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, sobrevolant les platges, amb el bec dirigit cap avall, i llançant-se a l’aigua fins a cabussar-s’hi i sortir-ne amb algun peix o qualsevol altra presa Es distingeix dels altres xatracs per les dimensions no sobrepassa els 35 cm, l’enforcadura exagerada de la cua i, sobretot, pels colors del bec, negre a l’hivern i vermell viu a la primavera i a l’estiu, com aquesta parella en cria, procedent del delta de l’Ebre Els xatracs són ocells gregaris i crien en colònies Xavier Ferrer La població reproductora de la península…
art romà

El Colosseu de Roma
Josh Hatten (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Art propi de Roma o de l’imperi Romà.
Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…
Jordi Savall i Bernadet

Jordi Savall i Bernadet
© F. Siteman/Boston Early Music Festival
Música
Gambista i musicòleg.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…
,
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i…
art ibèric
art ibèric Ceràmica pintada de Sidamon
© Fototeca.cat
Art
Art que es desenvolupà en el territori dels ibers durant la florida d’aquesta civilització, entre els segles V i I aC.
Destacat sobretot en els aspectes d’escultura i de la pintura sobre ceràmica, és un dels fenòmens artístics d’aquesta època més vius, més originals i de més qualitat de la Mediterrània occidental No tot el territori ibèric tingué la mateixa densitat respecte a les creacions artístiques Es destaca el seu caràcter essencialment meridional dins el conjunt ibèric País Valencià, Múrcia i Andalusia L’arquitectura és l’aspecte més pobre No són conegudes construccions monumentals religioses o civils, temples o palaus Als poblats les obres més destacades són en funció de la defensa, i les muralles, en…
Entença

Armes dels Entença
Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…
Pòlip i nòdul de les cordes vocals
Patologia humana
Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses substàncies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina