Resultats de la cerca
Es mostren 2087 resultats
castell de Santa Coloma de Queralt
Castell
Antic castell i palau de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època renaixentista…
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi ha el…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el 180379 al delta…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
Santa Margarida de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Un detall de la peça romànica que hi ha entre les construccions modernes del santuari Hom pot veure aquí el mur de migjorn amb la porta i una finestra, a més de l’aparell, perfectament visible M Anglada El santuari de Santa Margarida de Vinyoles es troba situat al sector meridional del terme municipal de les Llosses, a llevant del puig Cornador, sobre un turó de la serra de Vinyoles, a 1206 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG278659 S’hi accedeix des del punt quilomètric 12,200 de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll per la dreta, o sigui, vers migjorn, amb una forta pujada per…
Sant Simeó l’Estilita (el Bruc)
Art romànic
Situació Restes de l’església que es confonen amb el cos del mas que es va construir entorn seu ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta església són situades en un indret ara totalment despoblat, amb les cases abatudes, prop de Ca N’Oller i Can Ferran, a la banda nord-occidental del terme, prop dels límits bagencs Mapa 35-15391 Situació 31TCG949107 Entre els quilòmetres 571-572 de l’antiga carretera nacional es troba la urbanització de Montserrat Park, des d’on, pel carrer Manresa, cal encaminar-se cap a Sant Pau de la Guàrdia, trencall situat a la dreta, però que…
Còlit ros
El còlit ros Oenanthe hispanica de la fotografia, d’un exemplar de les jonqueres de la Tancada, al delta de l’Ebre, mostra clarament la característica comuna a tots els còlits, que els fa fàcilment identificables el color blanc lluminós del carpó i part de la cua El còlit ros té, a més, les ales negres i la resta del mantell i el pit de color ocre, al qual deu el qualificatiu de ros, i les parts inferiors blanquinoses Noteu, també, la taca negra de la regió de l’ull, comuna amb el còlit gris Aquesta espècie té dues morfologies, una amb la gola blanca i l’altra amb la gola negra, ambdues…
Oreneta vulgar
L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…
Demografia 2016
Demografia
Els petits indicis de recuperació que des de fa ja alguns anys permeten albirar el final de l’actual crisi econòmica semblen tenir, almenys de moment, una repercussió molt petita en la dinàmica de la població espanyola, en general, i catalana, en particular Síntesi d'indicadors demogràfics Països Catalans, 2015-2016 Així, i encara que el terme estancament a què es feia referència en els articles dels darrers anys continua sent la millor paraula per a definir la manca de dinamisme demogràfic del nostre país, s’observa un canvi en la tendència demogràfica catalana, que els darrers anys havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina