Resultats de la cerca
Es mostren 1360 resultats
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
castell de Torelló
Torre del castell de Torelló
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat, situat al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), gairebé al límit amb el de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que…
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
Trentino
Divisió administrativa
Regió del N d’Itàlia que coincideix amb la província de Trento i que, juntament amb el Tirol del Sud, forma la regió administrativa Trentino-Alto Adige.
Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes…
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’…
Ernest Corominas i Vigneaux
Matemàtiques
Arquitectura
Matemàtic i arquitecte.
Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de…
aplec
Folklore
Reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada.
Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir que en qualsevol cas, la…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que és exposada en una famosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina