Resultats de la cerca

De família molt humil, abans de començar a actuar en petits papers secundaris d’obres teatrals treballà en ocupacions diverses, i fou també un notable futbolista Després d’actuar en telefilms diversos, la seva primera pellícula important fou  Another Time, Another Place 1958, de L Allen  Fou, però, el paper de l’agent James Bond  en Dr No 1961, de T Young, que el projectà a la fama internacional, èxit que el portà a interpretar aquest personatge en un seguit de pellícules, entre d’altres, From Russia with Love 1963 i  Thunderball 1965, del mateix Young Goldfinger 1964, de G…

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó fins i tot una…

La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el Red i l’Arkansas ho són a…

Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra  Esta noche tampoco  1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa  Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà  Comedia sin…

Després dels estudis secundaris, estudià becada als EUA A la Universitat de Bethesda Maryland obtingué un diploma en dret social Fou també assistenta d’un membre de la Cambra de Representants a Washington En tornar a França, intentà sense èxit l’ingrés a l’École Nationale d’Administration ENA Es diplomà aleshores en anglès i en dret social a la Universitat París X-Nanterre L’any 1981 s’integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie, del qual fou membre 1995, i en 1999-2004 esdevingué presidenta del comitè executiu L’any 2005 fou també membre del…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…

Debutà en el teatre el 1970 amb l’obra  Olvida los tambores , d’Ana Diosdado De la seva trajectòria teatral destaquen diverses actuacions al programa televisiu de teatre Estudio 1  1970-80  Dissabte, diumenge i dilluns 2002 i A teatro con Eduardo 2016, ambdues d’Eduardo de Filippo i dirigides per Sergi Belbel Danza Macabra 2004, d’August Strindberg, dirigida per Mercedes Lezcano  9 Maletes 2012, dirigida i escrita per Joaquim Oristrell  Fedra 2015, de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel, a les ordres del qual també actuà a La senyora Florentina i el seu amor Homer 2016, de Mercè Rodoreda,…