Resultats de la cerca
Es mostren 2706 resultats
Santa Anna de Perafita (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment fou una capella d’hospital de camí, fins que es convertí en una capella d’un hostal El lloc de Maçana es documenta a partir de l’any 980, que arran d’un plet sobre uns béns situats a l’apèndix de Gravalosa, a la vall de Cantallops, que afrontaven amb Maçana Les primeres notícies de l’existència de l’hospital són de l’any 1295, data en què en un testament d’un membre del mas Puig de Gravalosa s’esmenta, entre d’altres hospitals, el de Perafita No obstant això, l’advocació de la capella a Santa Anna…
Sant Pere de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, es devia aixecar a prop de les restes del castell de Montesquiu, que es trobava dalt d’un turó, a prop de l’Astor Tot i que el lloc de Montesquiu no és documentat fins a l’any 1332, aquesta església, com el castell, fou segurament construïda en època romànica En uns capítols acordats el 1433 entre Rafel Sesilles, comanador de Sant Miquel de la Manresana, i Dalmau Pujalt, rector de Santa Maria de Segur, s’entreveu que l’església de Montesquiu era sufragània de la de Segur Segons aquest document només podien ser batejats a Sant Pere…
Santa Maria de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa Degué ser una capella dependent de la parròquia de Sant Jaume, probablement fou la capella del castell Les úniques notícies d’aquesta església corresponen al testament d’un senyor del castell de la família dels Castellar, anomenat Berenguer Sendred, el qual l’any 1124 feu una deixa a Santa Maria de la Guàrdia Pilosa, i una altra a Sant Jaume de la Guàrdia, per la qual cosa ha de correspondre a una altra església, que pel fet d’esmentar-se en un testament d’un senyor del terme i ésser totalment…
Sant Joan de l’Hospital (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta capella d’hospital es trobava en un principi fora de les muralles de la vila dels Prats de Rei, en el raval Originàriament tingué les funcions assistencials dels hospitals de camí, que després deixà d’exercir Les primeres notícies de l’existència d’aquest hospital es remunten a l’any 1295, que un membre de la família Puig del terme de Grevalosa feu diverses deixes a les capelles i els hospitals de la zona compresa entre Grevalosa i els Prats de Rei entre els hospitals beneficiats figurava l’hospital dels Prats de Rei Al segle XVII aquesta capella de Sant Joan situada als…
Sant Bartomeu de l’Hospital (Igualada)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins de la vila d’Igualada No passà de capella vinculada a l’hospital de la vila L’hospital d’Igualada es documenta a partir de l’any 1282, que Elisenda, muller de Pere Vidal, en el seu testament donà dos sous a l’hospital d’Igualada L’any següent es feu una deixa testamentària a l’obra de la capella d’Igualada de dotze sous, i ja de manera més clara l’any 1288 en un altre testament es deixaven cinc sous a Sant Bartomeu L’església, com l’hospital, era a càrrec dels consellers de la vila, els quals l’any 1448 demanaren permís al bisbe de Vic per…
Solomon Burke
Música
Cantant de soul nord-americà.
Predicador de professió, s’inicià en programes de gòspel de la ràdio, i aviat fou descobert pel segell discogràfic Atlantic, per al qual enregistrà nombrosos discs Adoptà el soul , que aleshores es trobava en plena eclosió i del qual aviat es convertí en un dels referents Tot i no aconseguir la fama de Sam Cooke, Otis Redding o Wilson Pickett, fou autor d’alguns dels grans èxits en aquest estil com ara Down in the Valley , Cry to Me o Everybody Needs Somebody to Love Entre els seus discs hom pot esmentar Solomon Burke's Greatest Hits 1962, If You Need Me 1963, Rock ‘n’ Soul 1964…
Pietro Tagliavia d’Aragona
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62 S'alineà amb el grup hispànic Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres No fou seguit El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555 Zelós defensor de la jurisdicció episcopal…
Sant Joan de Llacuna (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la…
Sant Pere d’Oristell (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la…
Sant Julià d’Oncés (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets que li havien pervingut al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina