Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Santa Maria de Llerona (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb el seu característic campanar C Barbany-M R García L’església parroquial de Llerona és consagrada a santa Maria S’aixeca dalt d’un turonet a uns 25 m sobre la carretera, a la riba esquerra del riu Congost Es troba situada estratègicament, ja que des del seu emplaçament es domina tot el pla de Llerona Mapa L37-15393 Situació 31TDG417112 Es troba situada al quilòmetre 34 de la carretera nacional de Granollers a Vic, a pocs metres del baixador de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà Cal demanar la clau a la rectoria CBC-MRGP Història Aquesta…
Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí de Sorbet és situada en el Carrer Major, al bell mig del poble de Viladecavalls, d’on és la parròquia, a una altura de 278 m Mapa 392M781 Situació 31TDG129014 S’arriba fàcilment al poble per carretera a uns 5 km des de Terrassa, i a uns 9 km des d’Olesa de Montserrat DFG Història L’església parroquial de Viladecavalls, dedicada a sant Martí, té l’origen en l’antic temple romànic anomenat Sant Martí de Sorbet, consagrat el dia 17 d’abril de 1096 pel bisbe de Barcelona Folc En l’acta de consagració consta que havia estat erigit pels habitants de…
Castell o el Castellot d’Artesa de Segre
Art romànic
Situació Turó on s’assenten les restes d’aquesta fortalesa que té l’origen en un hisn andalusí J Giralt El castell d’Artesa de Segre, conegut com el Castellot, és situat a l’est del nucli urbà, just a la punta del tossal on avui hi ha el viacrucis d’Artesa Mapa 33-13328 Situació 31TCG387398 Artesa és al peu de la carretera C-l 313, de Lleida a Puigcerdà, a 22 km de Balaguer Per accedir al castell cal prendre el carrer que porta fins als dipòsits municipals i continuar fins dalt la serra, per una pista asfaltada que arriba al cim on s’alça el monument al Sagrat Cor CAT-JGB…
Castell de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli de Calassanç, als peus del penyal on es dreça el castell ECSA - J Todó Les ruïnes de l’antic castell de Calassanç coronen una gran penya, a la falda de la qual hi ha la vila de Calassanç, situada a la riba dreta de la Sosa de Peralta Es tracta d’una fortificació important, ja que juntament amb Montmagastre controlava la vall de la Sosa Mapa 31-12 288 Situació 31TBG828557 L’única via de comunicació per a arribar a Calassanç és la carretera local que l’uneix amb Peralta de la Sal Un camí puja al castell fent ziga-zaga pel sud, des del carrer del…
Santa Maria de Pedrui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est de l’església, amb l’absis que té la finestra axial oberta arran de ràfec ECSA - F Parra L’ermita de Pedrui recorda l’antic emplaçament del vilar de Pedrui, enlairat davant la Pobla de Roda, però a la riba esquerra de l’Isàvena, als vessants del tossal del Mall Mapa 32-11 251 Situació 31TBG999857 S’hi puja des de la Pobla de Roda pel vell camí de Sant Esteve del Mall, de manera que a la mateixa carretera cal agafar el primer carrer a la dreta, que mena directament al pont de l’Isàvena A l’altra banda del riu, cal seguir la pista que s’enfila per la serra i al…
Sant Jordi de Cercs
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est Hi és visible la capella oberta al mur de tramuntana el segle XIII i també la finestra en forma de creu que hi ha a la part de llevant, al mur de tancament de la nau J Pons L’església de Sant Jordi de Cercs es troba dalt d’un petit turó sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant una esplèndida vista de l’embassament de la Baells Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,3 — y 67,7 31 TDG 053677 Per arribar a l’església de…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Ocupació i resistència als nazis a la Catalunya del Nord
La resistència a la Catalunya del Nord El 12 de novembre de 1942, a les 10 del matí, tropes de la 7a Panzerdivision alemanya travessaren el pas de Salses En poc temps arribaren a Perpinyà i ocuparen la Ciutadella, les casernes, l’arsenal, correus, l’estació í l’aeròdrom de la Llavanera, on aterraren els Messerschmidt 109 i Focke-Wulf de la Luftwaffe Bompàs i Elna foren assetjades El 20 de novembre, el regiment 735 d’infanteria del grup DAX bloquejava la costa des de Cervera fins a Canet La frontera terrestre passà sota control de la duana alemanya, que aviat n’expulsà la francesa Hi foren…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…
Inventari dels béns de la casa del pintor Jaume Vergós I
Art gòtic
Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…