Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’…

Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al…

Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i…

Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves…

Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "Denkmäler der…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs del…

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276…

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la…

Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els…