Resultats de la cerca

Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des…

Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…

Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…

Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…

Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en…