Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Orfeó Català
L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.
Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment, consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català…
,
Castellot de Beuda
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del Castellot de Beuda, amb la torre de planta circular de l’angle sud-est J Bolòs Aquest castell, format per una torre rodona, una sala, una cisterna i unes muralles, és situat al cim d’un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l’església de Beuda Mapa 257M781 Situació 31TDG765772 Venint de Besalú, hom pot anar fins a l’església de Beuda i seguir el camí carreter que surt a l’esquerra de l’església i va a ca n’Oliveres o bé, poc abans d’arribar al veïnat de Beuda, agafar la carretera…
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
L’Electroquímica de Flix i els seus tècnics
Installacions de l’Electroquímica de Flix ECSA / MS L’aplicació de l’electròlisi cloroalcalina per a obtenir sosa i clor va ser descoberta per Ignatz Stroof l’any 1890 i per tal d’explotar la patent es construí, l’any 1892, la Chemiske Fabrik Elektron, presidida pel mateix Stroof La nova tecnologia es presentà al món a l’Exposició Universal de Chicago 1893, on obtingué un gran ressò L’encarregat de la promoció del nou procés fou Karl Pistor, primer director tècnic de la fàbrica de Flix El procediment electrolític volia implantar-se a Espanya perquè la sosa era un blanquejant essencial per a…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
La vila de Cervera
Art gòtic
L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va començar a bastir…
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa…
L’Alt Túria
Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est…