Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
coreografia
Dansa i ball
Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.
La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a…
cinema belga
Cinematografia
Cinema produït a Bèlgica.
Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el…
Societat Coral El Micalet
Música
Societat fundada a València l’any 1893 amb el nom de Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet.
Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que…
Castell de Vilopriu
Art romànic
Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…
Esglésies del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa Cecília de…
Castell de Rocafort de Queralt
Art romànic
El primer esment del lloc de Rocafort es troba en un document fals datat entre els anys 1038-58, en què Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva esposa Almodis feren donació a Miró Foguet i Bernat Llop d’una terra erma al lloc de Forès, dins el comtat de Barcelona i terme de Manresa, a la frontera amb els sarraïns, perquè la repoblessin i construïssin un castell en el puig de Forès En el mateix instrument es descriu el terme del castell de Forès, un dels límits del qual era, a migdia, ipso reger de Rochefortis Tal vegada la primera referència segura és en realitat de l’any 1076, en…
Bernat Martorell, pintor de la Generalitat de Catalunya. 1440
Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell Sant Celoni, c 1400 — Barcelona, 1452 es troben en alguns dels grans museus del món Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic Museus amb obra de Bernat Martorell Bernat Martorell és considerat una…
Mercè Capdevila i Gaya
Música
Compositora catalana.
Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…
Arxiu Municipal de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega el fons documental generat per l’administració local del municipi de Tarragona.
Des dels seus orígens, el fons ha seguit el pelegrinatge de la casa consular Al s XVI estava situat al Carrer Major, i amb la desamortització del 1836, l’Ajuntament de Tarragona obtingué l’immoble del convent dels dominicans on fou traslladat el 1866 juntament amb la Diputació Provincial L’any 1937, per motius de seguretat, el fons històric fins el 1800 s’emplaçà al Palau Arquebisbal per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat, on romangué fins el 1940, quan passà a la casa Castellarnau Després del 1950 es decidí traslladar-lo a la Casa de Cultura, seu de l’Arxiu…
Joan Torralles
Historiografia catalana
Cronista.
Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…