Resultats de la cerca

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…

Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme…

Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…

Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…

Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…

Església L’antic monestir benedictí de Santa Maria de Ridaura fou fundat vers l’any 852 pel comte Guifré de Girona-Besalú i poc després, el 858, el bisbe de Girona Sunifred consagrà ja la seva primera església Segons figura en aquesta acta de consagració, el bisbe gironí confirmà les donacions que el comte Guifré havia fet en altre temps de les esglésies de Sant Joan i Sant Pere, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels així mateix li concedí idèntics drets en altres parròquies i llocs del comtat de Besalú Ridaura, Cruanyes, Artigues, Bacholardario , Cogolls, Falgars,…

Tipus i complicacions Segons les característiques del traumatisme i de l’objecte lesionant, poden produir-se diferents tipus de ferides Les ferides més freqüents, i també les menys greus, són les erosions , caracteritzades pel despreniment de les capes superficials de la pell, que deixa al descobert vasos sanguinis de calibre petit, i com a conseqüència produeix una lleu hemorràgia capillar Aquesta mena de ferides, que es coneixen amb el nom de pelades o rascades , són produïdes sovint a conseqüència de caigudes accidentals, i es localitzen sobretot en les zones més prominents del cos, com…