Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
Ciutat medieval de Cervera
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid, la qual travessa la…
Intoxicació alcohòlica aguda
És anomenat intoxicació alcohòlica aguda o, més estrictament, intoxicació aguda per alcohol etílic , el conjunt d’alteracions provocades per la ingestió de quantitats excessives de begudes alcohòliques en un curt període de temps, especialment les manifestacions de la depressió del sistema nerviós ocasionada per l’alcohol i que, en conjunt, constitueixen un estat conegut popularment amb noms com "embriaguesa" o "borratxera" Aquesta situació, molt habitual, ja que en el nostre medi la intoxicació alcohòlica aguda és una de les intoxicacions més freqüents, se soluciona en general de manera…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…
La vila de la Selva del Camp
Art gòtic
L’escut de la població a la font de Mitja Vila 1519 ECSA – GSerra La història De domini eclesiàstic, l’origen de la Selva es remunta a la carta de poblament atorgada per l’arquebisbe Hug de Cervelló a favor dels habitants del que aleshores s’anomenava Villa Constantina 1164 o 1165, situada a l’extrem septentrional del terme de Constantí Al final del segle XII, el lloc ja era en possessió de la pabordia, principal dignitat canongial de la seu de Tarragona La vila romangué sota el domini dels pabordes fins a la supressió d’aquesta dignitat el 1410 dos anys després passava a ser de…
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni
El vessant sud del Montgó, des de la vall del riu de Gorgos, ocupada per conreus de secà Martí Domínguez La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni 113, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’espai constituït pel Montgó i el cap de Sant Antoni representa sens dubte un dels paratges més valuosos, interessants i significatius del litoral valencià Situat en la comarca de la Marina Alta, el Montgó és un espectacular relleu individualitzat, de 753 m d’altitud i abruptes vessants que culminen en un cingle gairebé continu de fins 100 m de desnivell La mola de la serra…