Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
Mare de Déu de la Pietat del castell d’Orcau, abans Santa Maria (Isona)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta església, amb tota la banda sud esberlada l’any 1962 ECSA - JA Adell Aspecte de la façana de migdia d’aquesta església, segons una fotografia de principi de segle Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de l’església de la Pietat es troben en el recinte del castell d’Orcau, al cim del turó que domina la població d’Orcau Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Història Els esments coneguts d’època medieval referents a Santa Maria d’…
Joan Frederic i Joan Kassel
Art gòtic
Tradicionalment la historiografia ha identificat la figura de l’alemany Joan Frederic –el “jove alemany del mestre Miquel”– i la de Joan Kassel –escultor, també d’origen germànic– Sovint, entenent que es tracta d’una sola figura artística, hom parla fins i tot de Joan Frederic de Kassel Tanmateix una anàlisi exhaustiva dels documents que fan referència a aquesta qüestió ens ha portat a la conclusió que es tracta de dos artistes que treballaren parallelament Es té constància que Joan Frederic era a Barcelona entre el 1489 i el 1511, i Joan Kassel –de qui es conserva alguna obra documentada, a…
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…
riu d’Aós

El riu d’Aós, al seu pas per Bixessarri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la zona axial dels Pirineus, format al poble d’Aós de Civís (Alt Urgell), per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de Salòria.
Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà dins la parròquia de Sant Julià de Lòria i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop de l’Aixovall En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri
Llobera
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat al NE del poble d’Alinyà, a 1 000 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Perles, al camí de Gordiet, que porta a l’Alzina i a la vall de la Vansa.
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita .
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
riu de Valldarques
Riu
Curs fluvial de la comarca de l’Alt Urgell, afluent per la dreta del riu de Sallent (tributari del Segre), que neix a la serra de Setcomelles i que discorre al peu dels vessants septentrionals de la serra d’Aubenç, afaiçonant la vall de Valldarques
.
serra Airosa
Serralada
Serralada que s’estén en direcció NW-SE i fa de partió entre les comarques de la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell, i que limita en el seu extrem més septentrional amb Andorra coincidint amb la seva màxima elevació, el cim Monturull (2.761 m).
El marc geogràfic del romànic de la Conca de Barberà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…