Resultats de la cerca
Es mostren 4794 resultats
Sant Vicenç de Gia
Art romànic
Situació Façana nord de l’església amb el campanar, la part millor conservada de la primitiva obra romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al límit nord del nucli urbà del poble de Gia, el qual és situat a 1 162 m d’altitud en els primers altiplans i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom Mapa 31-9 179 Situació 31TBH919110 De la carretera C-139 de Castilló de Sos a Benasc, cal agafar, vora el Ru, un branc a mà esquerra que tot seguint el barranc de Gia, arriba fins al poble homònim JBP Història El lloc de Gia és documentat des de l’any 1018 Uns quants anys més…
Sant Martí de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Dos aspectes de l’absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Dos aspectes de l'absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978 Arxiu Gavín Les restes de l’església de Sant Martí són a la planta baixa de l’edifici de les antigues escoles de Taüll, entre el nucli urbà i el barri de Sant Climent, a la plaça de Sant Martí JAA Mapa 33-9 181 Situació 31TCH234097 Història No es tenen referències històriques sobre aquesta església El cartoral de Lavaix esmenta una església titulada Sant…
Mare de Déu del Pla (Capella)
Art romànic
Situació Antiga parròquia medieval, convertida en capella del fossar de Llaguarres ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del Pla és situada als afores del poble de Llaguarres, al costat del cementiri de la població Mapa 31-11 250 Situació 31TBG914757 Per a arribar-hi partint de Graus, cal agafar la carretera que remunta l’Isàvena Després d’haver fet uns 11 km cal deixar a mà dreta la cruïlla que porta a Llaguarres un cop passada, són visibles a mà esquerra el fossar i la capella JAA-JBP Història Aquesta esglesiola fa actualment les funcions de capella del fossar, però a l’edat mitjana…
Santa Maria de Querol (Montmajor)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui la capçalera de l’edifici després de l’espoliació soferta darrerament R Viladés L’església es troba situada vora les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall per la qual discorre la rasa de Querol L’església és enmig de camps i boscos de pins i roures Per la banda de llevant i tocant l’absis, comença un seguit de margeres, les quals arriben fins al torrent Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 96,7 —y 49,8 31 TCG 967498 Des de la plaça de Montmajor,…
Santa Cecília d’Odèn
Art romànic
Situació Un dels murs de l’antiga església de Santa Cecília d'Odèn L Prat L’església parroquial de Santa Cecília és emplaçada en un territori de boscos i prats naturals, al municipi d’Odèn, prop de la ribera d’Odèn, que davalla del Pedró dels Quatre Batlles Al seu voltant i resseguint un tram de la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys hi ha el poblet d’Odèn, sota l’esguard de les serres d’Odèn i del Port de Comte Mapa 291M781 Situació 31TCG725664 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys En arribar a la font de coll de Jou cal trencar a mà…
Sant Salvador de Torrebesses
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta oberta al mur de ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Torrebesses, que és situat al sector sud-est del Segrià, sobre un tossal d’altura considerable que domina la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF990890 L’accés a la localitat de Torrebesses des de Lleida es pot fer per la carretera N-230 en direcció a Tortosa A uns 2 km passat Sarroca de Lleida, hi ha un desviament a mà esquerra que porta al poble XEC Història Sembla que caldria cercar l’origen de Torrebesses en…
Sant Fructuós de Cameles
Art romànic
Situació Vista parcial de la capçalera, amb l’absidiola sud, que flanqueja l’absis central rectangular de tradició pre-romànica ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Sant Fructuós és situada al centre del nucli de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt, l’any 1011 S Fructuosus de Castro Camelas El seu territori aleshores incloïa la totalitat del…
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Castell de Santa Perpètua de Gaià (Pontils)
Art romànic
Situació Conjunt de l’església i el castell, encinglerats sobre un turó al fons de la vall del Gaià ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades prop del fons de la vall del Gaià, damunt, però, d’un cingle que clou un recinte allargat, a l’extrem menys protegit del qual hi ha la torre La torre restava damunt del poble i a un centenar de metres de l’església de Santa Susanna, situada ara al costat de la carretera Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 El poble de Santa Perpètua de Gaià és a 9,5 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-201, que partint d’aquesta població es…
Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera
Art romànic
Situació Façana sud de l’edifici, molt transformat exteriorment, però que conserva íntegra la disposició original de tres naus o estructura basilical ECSA - JA Adell L’antiga canònica i parròquia de Santa Maria la Major, amb una esvelta torre campanar, domina tot el nucli antic de la vila de Tamarit de Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG862388 L’itinerari per a arribar a Tamarit és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Història En el moment de la primera conquesta de la vila, Tamarit tenia una puixant comunitat musulmana dirigida per un alfaquí Els cristians procediren tot seguit…