Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de…
Castell de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de…
Plafons de fusta de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…
Castell i recinte fortificat de Corbera de Castell
Art romànic
És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb…
Castell de Tersà (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació El castell de Tersà es troba situat prop la casa del mateix nom, sobre el Pla de Campllong Les seves escasses restes, una paret i el que pot ser la base d’una torre quadrada, s’aixequen sobre un turó que domina la casa de Tersà, el Pla de Campllong i Castellar del Riu Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,5 — y 62,1 31 TCG 975621 L’accés a les restes del castell és molt difícil Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de Berga porta a Sant Llorenç de Morunys a la sortida…
Necròpoli d’Obiols (Avià)
Art romànic
Vista, en planta, del conjunt de sepultures que es troben entorn del costat de llevant de l’església i que constitueixen la necròpoli amb tombes antropomorfes i de banyera A Mazcuñan-F Junyent Al voltant de la capçalera i a la banda de migjorn de l’església de Sant Vicenç d’Obiols hi ha un gran escampall de tombes olerdolanes antropomorfes i d’extrems arrodonits de “banyera”, que constitueixen una veritable necròpoli Actualment, totes les sepultures, llevat d’una, es troben reomplertes, cosa que no permet, sense una prèvia neteja, de fer-ne un estudi seriós No obstant això, la…
Santa Maria de Sussiats (Olius)
Art romànic
Situació Al costat nord-oriental del municipi d’Olius, en un planell de camps conreats, a la serra de Sussiats, prop de la rasa que rep aquest mateix nom, hi ha la pagesia de Sussiats amb l’esglesiola de Santa Maria Mapa 330M781 Situació 31TCG820532 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Berga Passat el pont de la Farga, al punt quilomètric 5 hi ha un trencall, a mà esquerra, que, transcorreguts uns metres, es bifurca Continuant per la pista de mà dreta, hom arriba, recorreguts 2,500 km, a la capella de Sussiats, de propietat privada, on ja no se celebra culte Història A l’acta de…
Santa Margarida Saplanca del Cairat (Esparreguera)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les…
Ottorino Respighi
Música
Compositor italià.
Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…