Resultats de la cerca

Beneficiat de Pedralbes, és anomenat de vegades Rafael Gregori És autor de les pintures del Missal de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, d’un gran valor artístic —especialment la composició del Judici Final i de les caplletres historiades—, donat pel bisbe Joan Armengol 1403 Decorà també el Missal dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat 1410, perdut

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

Especialitzat en el paisatge de l’Illa de França, fou un antecedent de l’escola de Barbizon Vista dels ribassos de Meudon des del parc de Saint-Cloud ~1785, Musée du Louvre El seu germà fou Jean-Michel Moreau

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme, posteriorment…

La seva pintura oscilla entre el surrealisme i l’abstracció, amb una clara influència del dadaisme Molt interessat per l’ocultisme, escriví l’obra The Mirror of Magic 1948 La seva última exposició a Nova York presentava efígies de Polifem, Leda, l’Esfinx, el Minotaure, contraposades als regnes vegetals i minerals Involució 1959, El rei 1960 Com a gravador illustrà Vagabondages héraldiques de PCourthion, Protuberances cardiaques d’AJakovski i Flaques de JPCollat

Tingué una etapa expressionista 1778-90 Des del 1796 fou influït per la pintura clàssica xinesa i japonesa i l’europea Es dedicà a la producció en sèrie d’estampes de felicitacions i illustracions per a llibres les més importants són Hokusai Mangwa Trenta-sis vistes del mont Fuji 1834 Influí sobre la pintura francesa del s XIX

La seva obra és sovint atribuïda, erròniament, al seu mestre, amb el qual collaborà Hom en destaca el Retrat de la seva família Kunsthistorisches Museum, Viena

Habità a Roma i a Nàpols ~1625 i es formà sota la influència de GReni i Il Domenichino En tornar a la península Ibèrica, treballà a Madrid en el cercle de la cort, i vers el 1635 s’installà a Saragossa Cal destacar, entre les seves pintures, Santa Caterina Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa Com a teòric, escriví Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura obra publicada el 1852