Resultats de la cerca

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret…

L'estany de Salses 11, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Salses, també anomenat de Leucata, és situat a 10 km al nord de Perpinyà i voreja el golf de Lleó Constitueix, entre les Corberes i el cordó litoral, el límit septentrional de la plana del Rosselló De forma allargada parallelament a la riba de la Mediterrània, el complex lacunar cobreix una superfície d’unes 5200 ha i l’integren dues cubetes que formen una única làmina d’aigua La cubeta de Salses, catalana, s’estén sobre 3100 ha, amb una fondària mitjana de 2,1 m, mentre que la de Leucata i l…

Situació Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada L’edifici original romànic presenta notables transformacions F Tur És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Hom…

A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…

Situació i presentació El municipi és situat a la dreta del riu i ocupa terrenys plans d’alluvió a la Marina, o delta del Llobregat, mentre que la part de ponent del terme és accidentada pels darrers contraforts del massís de Garraf-Ordal muntanya de Sant Ramon de les Golbes, 309 m, partió de termes entre Sant Boi, Viladecans i Sant Climent de Llobregat La vila de Sant Boi, al capdavall de la vall del Llobregat, però emplaçada al vèrtex superior del delta, és un punt geogràficament estratègic per al pas del riu en direcció a la ciutat de Barcelona El terme confronta al N, per la riera d’en…

Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…

Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…