Situació
Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada. L’edifici original romànic presenta notables transformacions.
F. Tur
És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud. És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG939969.
Hom pot arribar a Cantallops per la carretera local que hi porta des de la carretera general N-II. En direcció a la frontera, el trencall es troba a poc menys de 2 km a la dreta abans d’arribar a la Jonquera; fins a Cantallops hi ha 5,6 km. De fet, és la carretera d’Agullana a Cantallops, el recorregut de la qual travessa l’esmentada N-II. (JBH-MLIC)
Història
Si bé l’església de Sant Esteve de Cantallops apareix esmentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera en un suposat precepte de Carles el Calb de l’any 844, hom considera aquest text falsificat, o, almenys, molt alterat. La falsificació o importants interpolacions, cal considerar-les dels segles XII o XIII. Aquest monestir pretenia, evidentment, obtenir el domini d’un elevat nombre d’esglésies de l’Albera, que, tal com s’afirma en el text esmentat, havien estat fundades pels monjos de Sant Quirc.
En un precepte de l’any 982 el rei Lotari confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes, entre altres nombroses possessions, un alou situat a “Cantalupus”. El lloc era del comtat o pagus de Peralada.
El castell de Cantallops fou pres per les tropes franceses durant el regnat d’Alfons el Liberal, segurament l’any 1288.
L’església de“Cantalupis” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i com a parròquia de“Sancti Stephani de Cantalupis” en l’inventari del Llibre verd de la seu de Girona de l’any 1382 i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV i posteriors.
L’any 1653, com a conseqüència de la guerra dels Segadors, l’església fou saquejada. El 1936 perdé el mobiliari antic que tenia.
Al parament exterior de la façana de migdia de l’església, al costat de l’entrada, hi ha una làpida sepulcral gòtica datada l’any 1320, referent a un personatge que hi instituí un aniversari. És força ben conservada. (JBH)
Església
L’església de Sant Esteve de Cantallops és actualment un edifici de dues naus que tenen, a llevant, una capçalera carrada. Ha sofert nombroses transformacions al llarg dels segles. Hom hi pot entreveure vestigis d’època romànica, bé que molt poc visibles pels afegitons i les alteracions que han donat a l’edifici una certa complexitat estructural.
La nau septentrional és coberta amb volta de canó. Hi ha dues capelles laterals tardanes que han malmès l’antic parament del costat de tramuntana.
La nau de migjorn té volta de quarta d’esfera. Tot l’interior ha estat cobert d’arrebossat.
Exteriorment, el frontis només és visible al sector que correspon a la nau de tramuntana, ja que el sector de migjorn té adossada la torre campanar. L’aparell ha estat fet amb blocs de granit, només escantonats, lligats amb abundant morter, que tendeixen a sedimentar-se horitzontalment i s’uneixen a carreus angulars força ben escairats. Al cim hi ha un espai sobrepujat amb carreuada, amb probables vestigis d’una espadanya. Al centre del mur hi ha una finestra que ha estat transformada tardanament.
A la façana de migdia, corresponent a la nau d’aquest costat, hi ha la porta d’entrada, d’un arc de mig punt adovellat i extradossat per un guardapols de secció de pla i bisell, amb llinda monolítica sobre impostes incurvades i espai del timpà actualment obert, a manera de tarja. En aquest mur hi ha també dues finestres refetes modernament. Al costat de la situada més a ponent són visibles un muntant i l’arrencada de l’arc adovellat de l’anterior, romànica. El parament ha estat cobert per una capa d’arrebossat a la meitat superior del llenç, mentre que a la part inferior és visible un aparell de carreus escairats de granit, de mides grossa i mitjana, que s’afileren deixant molt visible el morter a les juntes.
La forma actual de la capçalera deu ésser fruit d’alguna reforma que substituí els absis primitius.
L’estat actual de l’edifici no permet altra cosa que vagues suposicions a l’hora d’establir-ne l’època aproximada.
La nau de tramuntana sembla presentar els elements de datació més antiga visibles avui. Sobretot per l’aparell del frontis, hom pot pensar, amb les reserves oportunes, que aquesta nau fou bastida al segle XI. Si fos així també hi lligaria la volta de canó seguit, sempre que hom pogués comprovar-ne l’antiguitat.
La nau de migdia, si hom es fia també dels únics elements observables —la cara externa de la façana meridional amb la porta—, podria haver estat afegida als segles XII o XIII.
Cal, evidentment, una exploració adequada, especialment en l’àmbit intern de l’edifici, per solucionar amb elements de judici suficients la qüestió cronològica.
La torre campanar, a l’extrem de ponent de la nau de migjorn, era una torre de la muralla o castell de Cantallops. L’església era situada vora el costat de ponent del recinte murat, del qual hi ha una diversitat de restes visibles. La torre, força alta, és de planta quadrada, construïda amb petits blocs escantonats i angles de petits carreus. Hi ha sageteres petites. A l’extrem superior foren practicades quatre arcades com a campanar. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 89 i 91.