Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Sant Francesc
Literatura catalana
Recull de poemes de Jacint Verdaguer, publicat la vigília del sant de l’any 1895.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del setè centenari…
Les ferreries
Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…
La ramaderia i el bosc
El bestiar, la llana, la carn i els mitjans de transport Una esquella, amb el so de la qual el cap de bestiar guia el ramat Carrutxa En el món pagès, per poder llaurar, passar els rascles, batre o traginar tota mena de productes es necessitava bestiar de tir, ja fossin bous, cavalls, mules o ases Per a complementar l’alimentació es necessitaven gallines, conills, porcs o xais Però la demanda també venia dels sectors no pagesos els traginers necessitaven animals per al transport les ciutats, carn per a les carnisseries públiques, que en subministraven a la població els blanquers i cuireters,…
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les…
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg del segle XX…
La farmàcia catalana
Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’apotecari, que…
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat…
L’Editorial Selecta: els límits d’un programa de recuperació
Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina