Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els …

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…

Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del segle X tenia els altars de…

El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882 Alçat en gran part els anys seixanta entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’W, i el camí de Trànsits, al S Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització Prop del barri hi ha el camp de…

El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als voltants del…

Situada entre el mont Table i la badia de Table El pla urbà és ortogonal, amb una quadrícula de carrers orientada per blocs en la direcció del perfil de la platja de la badia La creixença urbana s’ha esdevingut per absorció de les àrees suburbanes circumdants per l’aglomeració és la segona ciutat del país És centre comercial d’una gran regió agrícola i ramadera, i mercat de fruites, cereals, vins i llana El seu port, que inclou modernes installacions pesqueres, és el més important de la República, tant pel moviment comercial com pel de passatgers La indústria és notablement…

De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de Còrdova, amb l…