Resultats de la cerca

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al…

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o…

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església…

S'inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

Vida i obra Conegut també com a dibuixant i pintor Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’ Apa per a les caricatures Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910 El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu , que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora També fou un dels impulsors de “Revista Nova” 1914 i el creador de la revista artística “Vell i Nou” 1915 Collaborà en nombroses publicacions de…

A meitat de gener, 21 persones, de les quals 13 eren estrangeres i membres de l’ONU i l’FMI, van morir a Kàbul en un atac perpetrat pels talibans com a venjança per la mort de civils afganesos en els enfrontaments que hi va haver uns dies abans al nord de Kàbul entre els talibans i les forces afganeses i de l’OTAN En aquest clima d’inseguretat, el dia 5 d’abril va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials Prop de set milions d’afganesos, de tretze milions d’electors, hi van participar, malgrat les amenaces dels talibans Les eleccions havien de decidir el successor del…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…