Resultats de la cerca

Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…

A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…

Vida i obra Ordenat 1926 de sacerdot, obtingué 1953 per oposició la plaça d’arxiver de la seu de Sogorb Alt Palància, on reorganitzà la biblioteca i l’arxiu Fou professor d’història universal i d’art al seminari diocesà de Castelló de la Plana, cronista de Catarroja i de Montcada de l’Horta i director del Centre de Cultura Valenciana des del 1972 A més, fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València i membre honorífic de Lo Rat-Penat La seva producció historiogràfica tractà, fonamentalment, de temes locals i religiosos, especialment de l’època…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn J Recarens L’antiga església parroquial de Santa Susanna de Caulès es troba a la zona sud-oriental del terme municipal de Vidreres, centrant el poble disseminat de Caulès de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG833253 Del punt quilomètric 5,7 de la carretera GE-681, de Llagostera a Tossa de Mar, en arribar a un coll, surt una pista en direcció al sud-est que mena a l’església de Santa Susanna JRR Història Aquesta església parroquial de Caulès de Vidreres estigué dedicada a sant Esteve fins al segle XIX, que també es va dedicar a santa…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…

L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre pel prior del…

El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’…

El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…