Resultats de la cerca

La funció modificativa del verb pot expressar-se per un adverbi morfològic, per una frase adverbial i per un complement circumstancial però quan la modificació és complexa hom fa ús d’una proposició subordinada amb un verb conjugat una proposició adverbial La proposició adverbial afecta, com a subordinada que és, tota la proposició principal, especialment el verb Així doncs, la proposició subordinada adverbial equival, en la proposició simple, a un adverbi, atès que modifica d’alguna manera el verb principal la proposició adverbial, anomenada també circumstancial, funciona,…

Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…

Es troba al damunt del poble de Rallui, on probablement era emplaçat l’antic castell Seria, doncs, l’església castellera Suposem que al principi era dedicada a la Mare de Déu, puix que diverses notícies documenten una església de Santa Maria al terme de Rallui L’any 1126 dues terres a la Clusa i una altra al coll de Sant Vicenç confrontaven amb “la terra de Santa Maria” Hom pot pensar qué és una referència a Santa Maria d’Ovarra, però un instrument del 1256 consigna una vinya a les Llagunes del Palau que confrontava “ in vinea Sancte Marie de Lauri ” Actualment, la capella de…

En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les…

Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per…

El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina  molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on…

Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres…

La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual,…

Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que…