Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
Sant Cugat del Rec o del Camí (Barcelona)
Art romànic
En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte…
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…
Ramon Biadiu i Cuadrench
Cinematografia
Director i muntador.
Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge documental i poètic…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…
Sant Sebastia d’Estaron (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final…
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
Prisca
Cristianisme
Màrtir romana coneguda únicament per la basílica que hom li dedicà al s IV al mont Aventí de Roma i per la passió llegendària (s VII) que la relaciona amb les catacumbes de Priscil·la.
Hom l’ha volguda identificar amb Prisca o Priscilla, que, juntament amb Àquila, són citats sovint al Nou Testament La basílica és construïda sobre un antic mitreu que conté fragments de pintures inspirades en el mite i en el ritual de Mitra La seva festa se celebra el 18 de gener
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina