Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmes i Sanxo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Erudit i narrador.
Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull , i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…
,
Joaquim Horta i Boadella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf i impressor.
Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari…
Cosme Vidal i Rosich
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim de Josep Aladern.
Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de…
,
Joaquim Marco i Revilla
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983, El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004 2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino , Ínsula ,…
,
A l’avantguarda internacional. 1931-2007
Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –lligats…
mosaic
Mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.
Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…
Santa Coloma d’Andorra

Vista general de l’església de Santa Coloma d’Andorra
© Fototeca.cat-J.Vigué
Poble
Poble d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella, al municipi (o parròquia) de la qual pertany, a 970 m alt.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…
Maria Lluïsa Güell i López
Pintura
Música
Pintora, pianista i compositora.
Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las cerezas del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina