Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
duc
Història
Dignatari o funcionari militar o polític.
A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…
Carles Martell
Història
Majordom de palau dels reis merovingis.
Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar…
Sepultura de les Boïgues del Jut (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la sepultura J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a uns centenars de metres al nord-oest de Can Fèlix de Montmajor Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,5 —y 49,5 31 TCG 975495 Des de Can Fèlix, cal agafar una pista que surt a mà dreta, al costat de la pallissa del mas en trobar, poc més enllà, una cruïlla, cal anar cap a l’esquerra La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp Necròpoli Un dibuix fet en planta, de la…
Tomándote
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 94 min., dirigida per Isabel Gardela i Espar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions Kilimanjaro Carles Benpar, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IGardela FOTOGRAFIA Núria Roldós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salva Ferrer MUNTATGE Domi Parra, Víctor Vidal MÚSICA Àlex Solana SO Licio Marcos de Oliveira, Leonardo Soave INTERPRETACIÓ Núria Prims Gabi, Zack Qureshi Jalil, Txell Sust Raquel, Teresa Gimpera la mare, Olalla Moreno Clara, Mònica Van Campen Mai, Xavier Graset Fede, Carlos Orellana Guillermo, Carlota Soldevila l’àvia ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 27102000 PREMIS Montpeller 2000 millors interpretacions…
L’Espagne telle qu’il est
Historiografia catalana
Obra de Valentí Almirall i Llozer que recull, en format de llibre, un seguit d’articles publicats en la Revue du Monde Latin.
Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…
Saïd
Literatura catalana
Protagonista de Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i Mahoma»…
xafiïta
Islamisme
Dret
Dit de l’escola jurídica musulmana fundada per Abū "Abd Allāh Muḥammad al-Šafi"ī, una de les quatre escoles considerades ortodoxes per l’islam (xaria).
Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central
Al-Andalus
Història
Revista de periodicitat semestral fundada el 1933 per Miguel Asín Palacios i Emilio García Gómez, que tracta temes de la cultura musulmana a la península Ibèrica.
Canarrossa
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època musulmana; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn.
Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina