Resultats de la cerca
Es mostren 3296 resultats
corredor d’orella
Història
Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells municipals,…
Constitució del 1931
Història
Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, després de la proclamació de la Segona República espanyola (14 d’abril de 1931).
Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d’Ossorio y Gallardo, conservador En primer lloc, és digne de notar l’interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució Espanya era “una República democràtica de treballadors de tota mena” article 1 Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat, i també el de la igualtat de la…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en…
Penya Motorista Figueres
Motociclisme
Entitat motociclista de Figueres.
Fou fundada el 1959 dins la secció d’Educación y Descanso, fet que podia facilitar l’organització de curses en un circuit urbà L’any 1963 passà a formar part de la Reial Federació Motociclista Espanyola RFME i organitzà diverses curses puntuables per al Campionat d’Espanya de motocròs, al circuit de la Muntanyeta Al final del 1972 adquirí el Circuit dels Arcs, que s’estrenà el 1973 amb una cursa de motocròs del Campionat estatal de 250 cc Organitzà catorze proves d’aquest Campionat d’Espanya, des del 1968 fins als anys vuitanta, aprofitant l’empenta d’un campió com Toni Gorgot, i…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat de les…
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la música han pres…
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de…
caccia
Música
Composició vocal, originàriament a tres veus, que es començà a practicar a l'ars nova italiana.
A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans…
Women’s Lib
Sociologia
Moviment feminista nord-americà feminisme
.
El nom és una abreviació de Women's Liberation ‘alliberament de les dones’ Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta, de vegades amb posicions molt radicals Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres collectius negres, hippies , etc en el context de la lluita pels drets civils als EUA El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i denunciava el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina