Resultats de la cerca

Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina Falco eleonorae Yves Hennechart Els illots orientals de les Pitiüses 26, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa Vila, i les que emergeixen just al sud de la ciutat la de Ses Rates, els Malvins i la de Sa Sal Rossa Pertanyen,…

Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…

La societat catalana que entra en la Segona Globalització ha generat un bon nombre de reflexions polítiques sobre els canvis globals Els textos del pensament polític català publicats des del 1970 són resultat de múltiples i diversíssimes trajectòries i els autors són professionalment molt diversos polítics amb responsabilitats de govern, investigadors i periodistes, petits o grans empresaris i alguns eclesiàstics Reflexions polítiques catalanes 1970-1992 Reflexions polítiques catalanes 1992-2008 L’important creixement econòmic català del segle XX a desgrat de tots els entrebancs, el bon…

Situació Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals Mapa 292M781 Situació 31TCG905603 Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a Sant Lleïr,…

Situació Les runes d’aquesta església són situades a prop del mas Molins, dins la parròquia i municipi de Llobera Mapa 330M781 Situació 31TCG742436 Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, havent fet 8 km, un trencall a mà esquerra amb un senyal que indica que la casa Molins és a 0,650 km Havent arribat a la casa, el que resta de l’església es localitza a uns pocs metres, cap a llevant Història Hem pogut localitzar i identificar aquesta església, inèdita, a través de referències documentals La primera és un document de l’any 1097 una…

La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de la Seu d’Urgell En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el seu altar, esmentat per primera vegada el 1036, apareix sempre —en els documents consultats— com l’altar on es juraren…

Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a Montsor, i…

D’aquest gran gavià només s’han pogut recollir 25 citacions, amb dates més o menys precises, a més d’algunes observacions o captures sense data que han contribuït, però, a determinar l’escassetat d’aquest ocell a la Mediterrània A les nostres latituds és molt probable que el seu nombre variï segons els anys i les estacions, i fins i tot és possible que es tracti d’una espècie de presència irregular, però a causa de la seva raresa no existeix prou informació per a assegurar-ho El gavinot es distribueix per totes les nostres costes, i solament manquen dades a les de Castelló, encara que és…

El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós també…

La somatotropina , o STH , denominada hormona del creixement , o HC , també coneguda com GH per les inicials de la seva denominació anglesa growth hormone , correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèllula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi dels lípids,…